La meva cinquena parada
Des de el passat 20 de desembre de 2020, he canviat per una altre parada, després de un temps vaig fer un curs de català on vaig fer com exercici per la classe el següent escrit:
La meva cinquena parada és un poble petit, però realment està conformat per dos pobles, u més antic que l’altre. És bonic, la seva gent és molt agradable i amistosa. També en aquest aspecte hi ha gent de molt llocs i països, això fa que creixi la cultura i formes de pensar.
Hi ha muntanyes al voltant, un riu de nom Ter. Hi ha molta vegetació, aus i conills. Per molt anys va predominar les fàbriques tèxtils, però en l’actualitat hi ha més producció animal, específicament granges de porcs. Però també hi ha altres activitats econòmics, sobretot en l’àrea tecnològic, en l’actualitat tot treball amb tecnologia.
Aquesta cinquena parada encare té títol de poble viu entre la modernitat i l’essència pròpia d’un poble, és una cosa que sempre vaig voler experimentar, l’essència de poble, jo vaig néixer en una ciutat i aquest poble s’assembla més els pobles on van néixer el meu pare i la meva mare.
Una de les coses que també marca una diferencia entre les altres parades passats és que en aquest poble es parla una altre idioma, és interessant perquè és una de les coses que vaig voler fer també, viure en un lloc amb una altre llengua i aprendre-la. Espero que pugui fer-ho.
Finalment, el vent bufa i no coneixem per on bufarà i em portarà aquesta vida impredictible.
Encare potser que hi han error en la gramàtica però he deixat el escrit com estava. Aniré corregint el text.
